Allà, a quarts d'onze, ja hi havia gent que havia arribat, eren els primers. Fins a dos quarts d'una, una munió de gent s'atansà a la plaça del Santuari. Recollí l'acreditació i, molt de parlar, recordà, "te'n recordes", mira, saps qui és aquell? . Feia 44 anys que no l'havia vist més" Quina emoció!!!. Això sí que és maco. El recordar és molt bonic, encara que, a vegades, siguin fets no massa agradables.
És l'hora de la missa. L'església nova feia un pam de goig. No era pas plena però Déu ni do. Concelebrada, cinc capellans, -tots exalumnes- , salutacions per part dels Mons. - si una era bonica , les altres encara més. El cant del Virolai dóna per acabada aquesta estona, inclosa el petó a la Verge al Cambril.
Visita a la Casa, teníem les portes obertes i molts ho varen aprofitar. D'altres, pujaren als camps d'esports. Oh, estan molt canviats. I els camps de futbol: a l'altra cantó de la carretera que va cap el Torn. Tot seguit, la foto de rigor: a on?. A les escales, davant del restaurant.
Ja són dos quarts de tres. La gana apretava. Cap a dinar. Desplaçats fins a St. Miquel de Campmajor, a la Casa de Colònies de Can Masllorens, vàrem dinar, satisfent les necessitats fisiològiques, que també són importants. Es va acabar amb una sobretaula, jo diria que tan emotiva com tots els actes de la diada.
I d'aquesta manera, va acabar la 1a. TROBADA 68-72. Amb unes ganes enormes de tornar-hi. I amb la promesa que sí hi tornarem. Sí, segur que no serà l'última. Tots vàrem tornar cap a casa amb un regust dolcíssim. Un dia meravellós. VISCA LA MARE DE DÉU DEL COLLELL.
Felicitem a tots els assistents, i d'una manera molt especial, els de la Comissió de la trobada. Ho vàreu fer molt. bé. Felicitats!!!.
